Skip to content
2 anys d'antigüitat

297 paraules

Petra una noia intel·ligent i de ment oberta, d’amagat, va agafar la pedra rúnica del laboratori en el museu, tenia un pressentiment i aquella mateixa nit havia d’esbrinar el secret que ocultava aquella pedra amb inscripcions, que estudiant-la durant mesos només havien descobert que era un pedaç de meteorit, exactament una pedra lunar amb inscripcions d’un dialecte iber extingit. Petra va poder burlar la seguretat del jaciment arqueològic amb relativa facilitat i era exactament en el lloc on la van trobar. Ja feia una estona que se sentia observada, i en un moment en què va abaixar la guàrdia, d’entre les ombres apareix una bèstia semblant a un llop gegant, rugint i corrent a quatre grapes dirigint-se cap a ella, amb intenció d’atacar-la. Aquell animal ferotge va fer un gran salt en l’aire amb intenció de caure damunt d’ella, com un depredador caça una presa, Petra sense poder fugir, va tapar-se els ulls protegint-se amb el braç i amb la pedra rúnica a l’altra mà, va estirar el braç cap a la bèstia com si es tractés d’un escut. Quan l’animal estava a punt d’atrapar Petra, la pedra rúnica va generar un camp de força esfèric al voltant d’ella d’un color blau elèctric, que en impactar, la bèstia, va sortir rebotada a deu metres de distància quedant inconscient a terra. Petra encara sense pair el que havia vist, es va anar apropant a l’animal encara inconscient, mentre veia com s’anava transformant en un noi jove i musculós, quan de sobte veu tatuat en el seu coll una de les runes gravades a la pedra i davall de la runa una paraula en la llengua iber que sí que entenia. INDAR!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Safe Creative #1903290328733