Skip to content

Una història de Sant Jordi

2 anys d'antigüitat

652 paraules

Conta la llegenda que fa molts anys va existir un gran regne, on el seu governant, va ser un rei just i savi amb tots els habitants del regne, era un gran rei, però no sabien que d’amagat practicava una màgia negra i perillosa, ningú en tot el regne n’era coneixedor del fet que el rei era destre amb les arts obscures, ni tan sols la seva estimada filla, la princesa. Una noia amb una bellesa inigualable i estimada pel poble gràcies al seu caràcter amable i bondadós.
Un dia el Rei va voler practicar un gran conjur de protecció per poder protegir el seu regne d’atacs invasors, era un conjur perillós i el rei ho sabia, però es va voler arriscar. El conjur consistia a reunir uns ingredients, afegir una gota de la seva sang i junt amb la llavor d’un arbre enterrar-ho tot al lloc que es volia protegir, després només quedava esperar que el conjur fes efecte. Així ho va fer, ho va enterrar tot en mig de la gran plaça major del castell i aquella llavor de la nit al dia es va convertir en un gran arbre mil·lenari, com si sempre hagués estat allí.
Aquest arbre el que havia de fer era protegir als habitants del regne dels enemics amb el poder màgic que desprenia, però la realitat és que aquell arbre es va convertir en un portal màgic, un portal d’on sortien criatures malignes que terroritzaven a tots els habitants d’aquell regne. El rei desesperat per aquell malefici del qual ell era el culpable, va esbrinar com desfer aquell maleït encanteri, però per desgràcia i poder desfer el conjur havia de fer un sacrifici de sang d’algú i en mans del seu llinatge a peus d’aquell arbre, i l’única família que ell tenia era la seva filla, la princesa.
El rei es va negar rotundament a fer el sacrifici de la seva filla, va fer un altre conjur i va desapareixer. Al mateix instant un gran un drac negre molt poderós, es va plantar damunt de l’arbre i semblava una criatura més que sortia d’aquell portal màgic.
En aquell instant un caballer desconegut, valent i amb una espasa forjada per matar dracs va aparèixer per lluitar amb aquell drac que era qui dirigia totes aquelles criatures malignes. És va unir a la batalla juntament amb l’exèrcit del regne, dirigit per la princessa que també era mestra en les armes i la guerra. Aquell drac amb el seu alè de foc va reduir tot l’exèrcit a cendres menys a la princessa i al misteriós cavaller, que continuaven lluitant per donar mort a aquell drac. El cavaller esgotat desarmat i ferit, veia que ja estava a punt de morir a mans del drac quan de sobte la princesa agafa l’espasa mata dracs i l’enfonsa en la dura pell del drac arribant fins al seu cor.
En aquell moment el drac parla i diu a la princesa: gràcies filla, ets l’única persona que podia desfer aquest encanteri a part de mi, espero que em perdonis algun dia.
En aquell moment el drac mor a peus de l’arbre i li comença a rajar sang de la ferida, que fa assecar l’arbre i fa que es tanqui el portal màgic. D’aquella sang neix un roser ple de roses de les que el cavaller misterios agafa una rosa i li dóna a la princessa en senyal d’amor, també li demana perdó, a continuació el cavaller es treu el casc per mostrar el rostre i desapareix en una boira. Els ulls de la princesa esclaten en llàgrimes, el cos del drac també desapareix en una boira i en el seu lloc, apareix el cos sense vida del seu pare vestint les robes del cavaller.

One Reply to “Una història de Sant Jordi”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Safe Creative #1903290328733