Sense demanar permís
Hi ha un moment, gairebé imperceptible, en què deixes d’escriure per explicar-te i comences a escriure perquè ho necessites. No per agradar, no per encaixar, no per optimitzar res. Escriure perquè sí.
Aquest espai neix d’aquí.
No com un blog amb una temàtica definida, ni com un projecte amb objectius mesurables, sinó com un lloc on deixar pensaments, idees i textos que no sempre encaixen enlloc més. Alguns seran breus. Altres, més densos. Alguns potser no portaran enlloc.
I està bé.
El valor del que no competeix
Vivim envoltats de contingut que competeix constantment per atenció. Titulars cridaners, opinions immediates, posicionaments ràpids. Tot sembla haver de justificar la seva existència amb dades, impacte o visibilitat.
Aquest espai no vol competir.
No hi ha presses per publicar, ni calendaris, ni expectatives externes. El valor d’un text aquí no el determina quanta gent el llegeix, sinó el fet que existeixi.
Un lloc per pensar en veu baixa
No tot el que s’escriu ha de ser una conclusió. A vegades només és un procés. Una manera d’ordenar idees, de deixar rastre d’un pensament en un moment concret.
Aquest web serà això: un registre imperfecte de pensaments, lectures, intuïcions i dubtes. Alguns textos tindran continuïtat. Altres quedaran com una fotografia fixa d’un instant.
No hi haurà una línia clara. I tampoc cal.
Escriure com a acte íntim
Publicar a la xarxa sol implicar exposició. Aquí, però, l’escriptura és un acte íntim, encara que sigui visible. No busca validació ni resposta immediata.
Si algú arriba, llegeix i connecta, perfecte.
Si no, el text continua tenint sentit.
Perquè abans de ser llegit, ha estat escrit.
Filed under: General - @ 29 de desembre de 2020 0:40